AMEBA TEATRE
La Companyia
L’origen de la companyia es remunta a l’any 2010 sota el nom de “Col·lectiu Ameba” constituïda inicialment com un grup amb especial interès a conjuminar l’acció de carrer amb diferents iniciatives socials.
És a partir de l’any 2017 que ens consolidem com a “Ameba teatre”, sota la direcció i timó infatigable d’Ana González (València) i Luciano Murabito (Argentina). Des d’eixe moment llaurem camí fent del teatre de carrer i el pallasso el nostre mitjà d’investigació i expressió. Obcecats en resultats que gaudim, utilitzem clown, l’absurd i el joc com a eines essencials de creació.
Així, ens esforcem diàriament en aconseguir espectacles de qualitat professional i artesanal a parts iguals, plagats d’absurd, poesia, tendresa i estupidesa, sempre posant “l’astúcia de l’ameba al servei del teatre”
PD: La nostra base d’operacions, assajos i deliris es troba a La Font d’en Carròs (València). El nostre escenari, allí on hi haja un públic disposat…
Nosaltres
Lucho Murabito
Argentí de naixement, Valencià d’adopció. Actor, Pallasso, Educador Social, Clown d’Hospital, Inventor de poemes, Artesà de nassos i Amant furtiu de la mar.
Tot va començar l’any 1999 amb la companyia de teatre antropològic Avatars i una energia desbordant. Després van vindre els viatges, els cursos, les companyies, els grans mestres i enormes mestres, l’hospital, la música, els estudis, els fracassos, l’obsessió per crear i la certesa de saber que aquest és el camí. Ací seguim, llaurant faneques sempre amb el nas per bandera.
Ana González
Valenciana d’origen, estrangera d’accent, buscant el seu buit en el món de cor.
Amb el títol a la mà de Diplomada en Magisteri d’Educació Primària va agafar el tren destinació “muntar una companyia de teatre de carrer, amb el clown per bandera” sense saber quines eren les parades. L’impuls que una cosa bona anava a passar i la companyia d’eixe viatge li porten. I en eixe camí enrevessat descobreix gent meravellosa i el plaer d’un art i un ofici amb el qual conéixer-se, expressar-se i compartir amb el món el que és, el que som, per a servir d’espill en el qual poder mirar-nos i pensar-nos. Perquè lo personal és polític.
